Follow me on Twitter RSS FEED

Història dels MP3

Posted in

Aquest format va ser desenvolupat principalment per Karlheinz Brandenburg, director de tecnologies de mitjans electrònics de l'Institut Fraunhofer IIS, pertanyent al Fraunhofer-Gesellschaft - xarxa de centres de recerca alemanys - que juntament amb Thomson Multimèdia controla el gruix de les patents relacionades amb l'MP3. La primera d'elles va ser registrada el 1986 i diverses més el 1991. Però no va ser fins al juliol de 1995 quan Brandenburg va usar per primera vegada l'extensió. Mp3 per els arxius relacionats amb l'MP3 que guardava al seu ordinador. Un any després el seu institut ingressava en concepte de patents 1,2 milions d'euros. Deu anys més tard aquesta quantitat ha arribat als 26.100.000.

El format MP3 es va convertir en l'estàndard utilitzat per streaming d'àudio i compressió d'àudio d'alta qualitat (amb pèrdua en equips d'alta fidelitat) gràcies a la possibilitat d'ajustar la qualitat de la compressió, proporcional a la mida per segon (bitrate), i per tant la mida final del fitxer, que podia arribar a ocupar 12 i fins i tot 15 vegades menys que el fitxer original sense comprimir.

Va ser el primer format de compressió d'àudio popularitzat gràcies a Internet, ja que va fer possible l'intercanvi de fitxers musicals. Els processos judicials contra empreses com Napster i AudioGalaxy són resultat de la facilitat amb què es comparteixen aquest tipus de fitxers.

Després del desenvolupament de reproductors autònoms, portàtils o integrats en cadenes musicals (estèreo), el format MP3 arriba més enllà del món de la informàtica.

A principis de 2002 altres formats d'àudio comprimit com Windows Media Audio i Ogg Vorbis comencen a ser massivament inclosos en programes, sistemes operatius i reproductors autònoms, el que va fer preveure que l'MP3 fora gradualment caient en desús, en favor d'altres formats, com els esmentats, de molta millor qualitat. Un dels factors que influeix en el declivi de l'MP3 és que té patent. Tècnicament no significa que la seva qualitat sigui inferior ni superior, però impedeix que la comunitat pugui seguir millorant i pot obligar a pagar per la utilització d'algun còdec, això és el que passa amb els reproductors de MP3. Tot i així, a finals de 2009, el format mp3 continua sent el més utilitzat i el que gaudeix de més èxit.

Història dels MP3


Aquest format va ser desenvolupat principalment per Karlheinz Brandenburg, director de tecnologies de mitjans electrònics de l'Institut Fraunhofer IIS, pertanyent al Fraunhofer-Gesellschaft - xarxa de centres de recerca alemanys - que juntament amb Thomson Multimèdia controla el gruix de les patents relacionades amb l'MP3. La primera d'elles va ser registrada el 1986 i diverses més el 1991. Però no va ser fins al juliol de 1995 quan Brandenburg va usar per primera vegada l'extensió. Mp3 per els arxius relacionats amb l'MP3 que guardava al seu ordinador. Un any després el seu institut ingressava en concepte de patents 1,2 milions d'euros. Deu anys més tard aquesta quantitat ha arribat als 26.100.000.

El format MP3 es va convertir en l'estàndard utilitzat per streaming d'àudio i compressió d'àudio d'alta qualitat (amb pèrdua en equips d'alta fidelitat) gràcies a la possibilitat d'ajustar la qualitat de la compressió, proporcional a la mida per segon (bitrate), i per tant la mida final del fitxer, que podia arribar a ocupar 12 i fins i tot 15 vegades menys que el fitxer original sense comprimir.

Va ser el primer format de compressió d'àudio popularitzat gràcies a Internet, ja que va fer possible l'intercanvi de fitxers musicals. Els processos judicials contra empreses com Napster i AudioGalaxy són resultat de la facilitat amb què es comparteixen aquest tipus de fitxers.

Després del desenvolupament de reproductors autònoms, portàtils o integrats en cadenes musicals (estèreo), el format MP3 arriba més enllà del món de la informàtica.

A principis de 2002 altres formats d'àudio comprimit com Windows Media Audio i Ogg Vorbis comencen a ser massivament inclosos en programes, sistemes operatius i reproductors autònoms, el que va fer preveure que l'MP3 fora gradualment caient en desús, en favor d'altres formats, com els esmentats, de molta millor qualitat. Un dels factors que influeix en el declivi de l'MP3 és que té patent. Tècnicament no significa que la seva qualitat sigui inferior ni superior, però impedeix que la comunitat pugui seguir millorant i pot obligar a pagar per la utilització d'algun còdec, això és el que passa amb els reproductors de MP3. Tot i així, a finals de 2009, el format mp3 continua sent el més utilitzat i el que gaudeix de més èxit.